El poblat iber d'El Tos Pelat (Moncada-Bétera). Un oppidum edetà en l'Horta Nord de València. more

AJUNTAWIENT DE VALENCIA REGIDORIA DE CULTURA NOUS avancos de I'drqueologia valenciana. - Valencia : Ajuntcmenr de Valencia, [2008]. (Valencia : Romeu) ■ ' ' 1 14 p. : il. ; 30 cm. - (Quaderns dels Museus Municipals de Valencia ; 2) Cicle de conferences realitzat en el Museu d'Historia de Valencia des del 8 de marc de 2006 fins al 28 de juny del 2006. ISBN 978-84-8484-267-5 ■ ; D.L. V5193-2008 f .-- I. Arqueobgia - Comuniiai Vaie-ncicna - Esfudis i conferencies. I. Valencia? " Ajunfamenf II. 'Museu~d'Mislqriq;de:; III. Marff Olfra, Javier ; -"<, 902(460.313V) 903(460.313V) " ' ' .. ■ ..." © De I'edicio: Ajuntamenf de Valencia Regidoria de Cultura Coordinador de la serie: Javier Marrt Olfra © Dels textes: Els aufors Disseny i Impresio: Imprenta Romeu, S.L ISBN: 978-84-8484-267-5 Deposit legal: V-5193-2008 L'A]untament de Valencia no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors en els seus articles. X CD Presenfacio.................. Alcaldessa de Valencia 07 Presentacio 09 Regidora de Cultura El poblat iber d'El Ids Pelat (Moncada-Betera) Un oppidum edetd en I'Horta Nord de Valencia .... 11 Josep Maria Burriel Alberich Consuelo Mata Parreno La excavacion de Els Alters (L'Enova, Valencia), una villa romana propiedad de Pvblivs Cornelivs Ivnionvs................................ 23 Rosa Albiach Aquilino Gallego Elisa Garcia-Prosper La intervencion arqueologica en la necropolis visigoda de "La senda de I'horteta Llorenc Alapont Martin Carmina Ballesrer Martinez La intervencio arqueologica a la PI. de la Reina - C/Corretgeria Noves dades sobre I'urbanisme antic de Valencia.......................... 53 Josep Maria Burriel Alberich Beatriz Arnau Davo DOSSIER. La ley de patrimonio cultural valenciano (1998-2007): entre lo profesionalmente necesario y lo politicamente util...................................... 65 Enrique Dies Cusi Espacios singulares de la juderia de Sagunto...... 75 Mafias Calvo Galvez Metodologia en la rehabilitacio dels castells: intervencio al Castell de Chirel (Cortes de Pallas, Valencia).............................. 85 Enrique Dies Cusi Jose Luis Jimenez Salvador Un taller alfarero del siglo XVII en la calle Sogueros de Valencia.......................... 103 Javier Manez 04 05 (Alcdsser, Valencia) 39 o o o CD Q_ 'O o X CD "O 'O _Q 0 > cz ^ O (D CO O Li o ^ O O Z) Tbs Pe/af es un oppidum d'epoca ibera antiga- plena (s. VI—IV aC) de gran interes cientlfic, tant per la seua granddria, mes de dues hectdrees, com per les restes arquitectoniques i materials exhu- mades fins ara. Es tracta de Tunic jaciment d'esta epoca conegut i conservat en la comarca valenciana de I'Horta Nord. Fou descobert I'any 1920 per I'arqueoleg Valencia Juan Jose Senent Ibaiiez (GOMEZ, 1924). Des d'ales- hores i fins I'any 2002 no s'havia fet cap intervencio arqueologica. En els darrers anys, pero, s'estd treba- llant en la seua posada en valor, es a dir, la seua exca- vacio, el seu estudi, consolidacio i difusio. El patrocina- dor de les cine campanyes efectuades fins ara ha sigut I'Ajuntament de Moncada. La Direccio General de Patrimoni Cultural Valencia i Museus de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana sempre ha recolzat i subvencionat els projectes d'intervencio, i la Universitat de Valencia participa intensament amb nom- brosos estudiants fenf prdctiques d'excavacio i inventa- ri. Pero res del que s'ha fet s'haguera pogut fer sense el benepldcit de la familia propietdria, Amparo i Alicia Margarit i Jose Vicente Castellano, als quals estem enormement agra'its per la seua col-laboracio. * Arqueoleg Municipal de Moncada, co-director de les excavacions a El Tos Pelat. ** Professora titular del Departament de Prehistoria i Arqueologia de la Universitat de Valencia, co-directora de les excavacions al Tos Pelat. Localitzacio geografica. EL POBLAT IBER D'EL TOS PELAT (MONCADA-BETERA). UN OPPIDUM EDETA EN L'HORTA NORD DE VALENCIA Localitzacio geogrdfica El Tds Pelat se situa geograficamerit al limit NO de la comarca valenciana de I'Horta Nord, en con- tacte fisic, a traves d'antics camins i vies naturals, amb les comarques veTnes del Camp de Turia (Lima) i del Camp de AAorvedre (Sagunt). Estd a 1 0 km en lima recta de I'actual costa del Golf de Valencia, la qual es divisa perfectament, i a 2 km del nucli urbd de Moncada. La seua posicio clarament costanera, entre el Tossal del Castell [Arse-Saguntum] i el Tossal de Sant AAiquel [Edeta-Lliria], pogue imprimir sobre ell un caracter estrategic de control territorial amb equili- bri, respecte de les ciutats iberes esmentades, durant tota la seua existencia. L'emplacament topogrdfic es sobre un tossal calcari en forma de peninsula, aproxi- madament rectangular, de mifjana altura, 92 m s.n.m., de superficie plana lleugerament basculada al SE. Esta elevacio forma part d'un sistema muntanyenc de Homes de poca altura que circumval-len I'Horta Nord des de Paterna fins a la Serra Calderona for- ma nt un esglao que connecta amb els plans del Camp de Turia. D'entre altres accidents orogrdfics que marquen el contorn immediat del Tds Pelat cal parlar del barranc del Palmar que el circumda pel SE. Este barranc, que naix en les Llomes de la Jonquera (Betera), capta una dmplia conca de recepcio que fa d'ell un torrent en temps de pluges abundants. En temps antics podria haver canalitzat les fonts de la zona, hui convertides en pous de reg. A Llevant el jaciment estd flanquejat per la canal del Siscar, foia que despres de 3 km de recorregut acaba desguas- sant, al sud de Tds Pelat, al barranc del Palmar. Finalment, cal destacar la relativa proximitat del barranc del Carraixet, dos km al nord, el qual naix a Gdtova (serra Calderona) i desguassava antigament en les albuferes costaneres que es localitzarien entre les desembocadures del Turia i Paldncia. factual embocadura a la mar del Carraixet es, a judici del geograf Valencia Vicent Sales, artificial i relativament moderna. Malgrat I'ambient palustre de la desembo- cadura del Carraixet, cal dir que superada la barre- ra de marjals i albuferes, el barranc podria haver-se convertit en una perfecta via natural de penetracio des de la costa cap a les terres interiors. Actualment es una via pecudria utilitzada esporddicament. Antecedents historiogrdfics i bibliogrdfics La recerca historiogrdfica sobre el Hoc amb el nom generic Tds Pelat, provisionalment ens retrotrau a prin- cipis del segle XVII, concretament a I'any 1601. El con- junt de dades documentals i referencies bibliogrdfiques recopilades a partir de I'esmentada data, les poden dividir en dos grans blocs: un antic, que abraca des de inicis del segle XVII fins a principis del segle XX, exac- tament a 1924 -I'any en que horn cita per primera vegada El Tds Pelat com a jaciment arqueologic d'epo- ca ibera-, i un segon bloc que compren des de I'any en questio fins a 1998. ENTRE 1601-1920 El Tds Pelat es conegut tan sols com una rica i valo- rada pedrera de la qual van eixir milers de carretades que subministraren durant generacions la pedra talla- da amb la qual es van construir nombrosos edificis publics i privats de la Valencia moderna. Se n'ocupa- ren, entre altres, els il■ lustres, Antoni Josep Cavanilles (CAVANILLES, 1795) ijoan Vilanova i Piera (VILANO VA, 1893). El caracter arqueologic del jaciment passd des- apercebut tot este temps per als viatgers il-lustrats i eru- dits del segle XVIII i XIX. L'esmentat botanic A. J. Cavanilles, que si que observd restes arqueologiques en altres llocs del pais, no va veure cap indici, tot i la descripcio detallada que hi fa del Hoc. Tampoc la inci- pient arqueologia valenciana del segle XIX no va coneixer El Tds Pelat. SEGONA FASE: ENTRE 1920 I 1998 L'any 1920, Juan Jose Senent Ibdnez descobreix el jaciment en una de les seues excursions pel terme de Moncada. Tot i ser conegut des d'aleshores, mai no es va dur endavant cap intervencio arqueologica. A partir de 1998 comenca una nova etapa en la historia del jaciment. Es la fase de posada en valor. El primer pas serios cap a la recuperacio del jaciment fou I'alcament topogrdfic sobre el que estudiar les estructures emergents i planificar les actuacions. El segon pas, en el qual encara treballem, ha estat el proces d'excavacio i consolidacio. Fins a I'actualitat s'han fet cine campanyes d'un mes, mes exactament de 22 dies. Estes campanyes ens han permes comen- car a coneixer la realitat historica i arqueologica de I'oppidum. S'han obert mes de 800 m2, mes de la mei- tat dels quals corresponen al sistema defensiu del que parlarem tot seguit. Tambe I'any 2005 va ser de capital importdn- cia, ja que es va aconseguir, grdcies a les gestions dels teenies de la Direccio General de Patrimoni Cultural Valencia y Museus de la Conselleria de Cultura, que El Tds Pelat fora inscrit en el registre General de Bens d'lnteres Cultural del Ministeri de Cultura i que haja estat delimitat un entorn de pro- teccio de 33 hectdrees. El T6s Pebt. EL TOS PELAT MONCADA (VALENCIA) 0 Les troballes arqueoldgiques Les cine campanyes d'excavacio dutes a terme fins ara ens han proporcionat una primera aproximacio a la realitat urbanlstica del jaciment i a la seua sequen- cia historica. Les troballes arquitectoniques, pero, es poden dividir en dos grans sectors clarament diferen- ciats, fisicament i funcionalment. Per un costat podem parlar del sistema defensiu, excavat parcialment i amb moltes incognites per resoldre, i per un altre de I'habi- tat intramurs, del qual s'estan excavant en concret dues cases i un carrer. EL SISTEMA DEFENSIU Es sense dubte I'drea d'excavacio mes monumental i la que presenta una major complexitat estratigrdfica i constructiva. Provisionalment, es pot parlar d'una sequencia de dos grans moments constructius, tal i com comencem a veure en ('interior de I'oppidum. Muralla 1 El primer moment correspon a la Muralla 1, llenc rec- tilini amb un torre adossada al centre de planta quadra- da (de 6'80 per 6'80 m) i massissa. La muralla, on s'ha pogut mesurar, fa un grossor d' 1' 10-1 '20 m. La seua lon- gitud i disposicio exacta estd per determinar, pero apro- ximadament son visibles en superficie uns 50 m i pot arri- bar a 140 m. La cara exterior presenta un aparell irregu- lar, lleugerament atalussat, de pedres grans i mitjanes tra- vades amb terra. La cara interior, originalment estava fol- rada amb una fdbrica de toves sobre un socol de pedres. Conserva una altura mitja de dos metres. En I'ex- trem NE de la Muralla 1 hi ha les restes d'altra torre, que en I'actualitat estd connectada al llenc antic. Es possible que originalment la Torre 2 estiguera separada d'este llenc (questio en proces d'investigacio). El final del moment el marca un gran reble en forma de falca que s'adossa a la cara exterior de la muralla, i que tal vega- da corresponga a I'enfonsament del cos de toves amb el que s'algaria la Muralla 1 a partir dels 2'5/3 m. Torre I La campanya de 2004 va permetre la localitzacio d'una primera gran torre quadrada, de 6'8 m de costat frontal per una alcada mitja conservada d'l '80 m, en la qual recolza la Muralla 2 (llenc exterior). Estd en proces d'excavacio, aixl que algunes dades poden ser provisio- nals. Pel que fa a la tecnica constructiva podem avancar que la base es va fer amb grans blocs, prdcticament ciclo- pis i sobre ells s'alca un parament de pedres grans i mit- janes travades amb fang. Els intersticis o juntes que que- den entre les pedres son reblits amb pedra menuda, tambe travada amb fang. Els dos cantons exteriors son EL POBIAT IBER D'EL TOS PELAT (MONCADA-BETERA). UN OPPIDUM EDETA EN L'HORTA NORD DE VALENCIA Vista general de la Torre. especial merit solids, s'hi van emprar de dalt a baix grans blocs de pedra carejada. En I'actualitat la torre es presen- ta massissa i sobre la seua superficie hi ha un reble de pedres que connecta la torre amb la Muralla 2. Torre 2 Es va comengar a documentor durant la campanya de 2005. Malauradament esta mal conservada, ja que a penes roman la meitat de la seua planta. Malgrat tot, on I'erosio, les pedreres modernes i les transformacions agricoles no Than afectat, te una alcdria de mes d'un metre. El costat conservat integre te 6 m de longitud i es possible que fos quadrada i massissa. Muralla 2 De la Muralla 2 (actual llenc exterior del sistema entre la Torre 1 i Torre 2) s'han exhumat 65 m lineals entre les campanyes 2003-2005. La seua construccio degue fer-se en un moment cronologic que situem pro- visionalment en les darreries del segle V aC o inicis del IV aC. Sobre els rebles d'enderroc, recolzats sobre la cara exterior de la Muralla 1, es dura a cap la cons- truccio d'un gran mur adaptat a la topografia existent i separat de I'antic mes de 4 m. Este nou parament, que provisionalment denominem Muralla 2, presenta carac- teristiques peculiars i una complexitat constructiva molt interessant. La cara externa estd construTda amb blocs •yd O i o i-S_o So © Q £ ® 85 o de pedra de forma irregular-poligonal de dimensions mitjanes i grans amb la superficie vista treballada i llisa. En cap cas hi ha un intent de constituir filades. El llenc presenta una gran verticalitat, es disposa paral-lel a la Muralla 1 en un tram de 40 m i a partir d'ad te una marcada inflexio cap al NE, es a dir, cap a la Muralla 1. La cara interior del mur (on s'ha pogut excavar) es completament diferent a I'exterior, en realitat es una gran sabata de fonament, de pedres i fang fins al pri- mer metre, i a partir d'acl s'eleva vertical i per tant regu- lar. D'entre els elements que caracteritzen la cara inter- na, el que mes destaca es la presencia d'un potent massis, construTt amb grans blocs irregulars de pedra calcaria travats al mur principal, que com ell, s'adapta al pendent del terreny. Les seues dimensions aproxima- des son de 3'15 m de longitud per 1'5 d'amplaria, encara que hem pogut comprovar com continua cap al SO cavalcant sobre la Torre 1. El resultat es una cara interna irregular. L'alcada maxima conservada per la cara exterior es de 2'29 m i I'amplaria oscil la entre 1 '50 m. i 1 '60 m. HABITAT INTRAMURS Caso 1 La Casa 1, provisionalment la configuren set departaments (1, 3, 5, 7, 9, 10 i 1 1) que hem exca- vat progressivament al llarg dels darrers cine anys. El Departament 1 s'excava durant la campanya 2002; el 3 en la de 2004, el 5 entre les campanyes 2004- 2005; els Departaments 7 i 9 en la de I'any 2005 i els 10 i 11 durant la campanya 2006. Tots ells son molt regulars i estan comunicats entre si a traves de diferents llindars. El llindar d'entrada des del carrer estd al Departament 5, sens dubte un dels mes interessants excavats fins ara. Te forma rectangular, amb I'eix major paral-lel al carrer. Al costat NO s'obrin dos llindars que el comuniquen amb els departaments 3 i 9 i un altre a I'angle N que el comunica amb el Departament 10. Altres elements constructius desta- cables son una canal amb coberta de Hoses que, des del llindar que comunica amb el Departament 9, tra- vessa I'espai de Nord a Sud per acabar desguassant al carrer pel llindar de la porta. A mes a mes, hi ha un banc allargat adossat al mur de facana que no alcava mes de 0'60 m de terra. Finalment, al pis d'argila compactada hi ha dues liars de forma apro- ximadament circular. Quant a la funcionalitat, la seua ubicacio respecte del carrer i la troballa de les liars, podria indicar una habitacio que es va fer ser- vir com a vestibul distribuTdor i cuina. Es act, al reble d'enderroc, on s'ha trobat part de la tapa d'una leka- nis dtica de figures roges js.V aC) de gran qualitat. L'escena pintada que ornamenta la peca es la d'un ritual de noces. El Departament 3 es el segon mes gran dels set que per ara semblen configurar la casa. Es de planta rec- tangular i se situa entre el anomenats 1 i 5, este ultim a traves del qual s'hi accedeix. El mur que el delimita pel SE (U.E. 1021) estd configurat per un socol de maconeria travada amb fang que en alguns punts con- serva fins a tres filades de toves, i fa un ample de 51 cm. Esta tecnica es la que defineix el 90 % de les estructures verticals excavades fins ara. En I'enderroc es va trobar una pedra de moll rotatori, el que pot indicar I'existencia d'una zona de molta. Tambe s'hi observen a ras de terra estructures d'una ocupacio anterior. El Departament 1 es localitza al fons de la casa, recolzat a la Muralla 1. Es de planta rectangular i fa 4 per 3 m aproximadament. S'hi accedeix a tra- ves del departament 3. Degue funcionar com un rebost. Conserva un gran banc allargat adossat a la Muralla 1. Al Departament 9 s'arriba des del 5 i es troba en un punt molt centrat de la casa; es de forma rectangu- lar, pero s'hi afegeix per I'E una estreta habitacio o pas- sadls que dona acces al departament 11 (i es possible que a d'altres que queden al tall per excavar). En I'ex- trem NO s'obri altre llindar que el comunica amb el Departament 7. La presencia de la canal en el llindar d'acces podria estar indicant que es tracta d'un pati a eel obert que articularia I'espai. El departament 7, com I'l, es localitza al fons de la casa, adossat a la Muralla 1. Es de planta rectan- gular. En Tangle N conserva restes d'un banc qua- drangular. El num. 10 ha quedat parcialment destruYt per I'ero- sio, s'hi accedeix a traves del Dep. 5 i no descartem que tambe estiguera comunicat amb el carrer. Finalment, el Departament 1 1, excavat en la darrera campanya presenta una planta regular de 3'5 m per 4 m. S'hi accedeix a traves d'un llindar que el comunica amb el pati a eel obert (Departament 9). Es tracta d'una habitacio tancada sense elements arquitectonics ressenyables. A ras de terra s'observen estructures murals d'una fase constructive anterior. Quant al material moble exhumat cal destacar una petita urna d'orelletes en forma d'amagatall sota terra, que aparegue buida. EL POBLAT IBER D'EL TOS PELAT (MONCADA-BETERA). UN OPPIDUM EDETA EN L'HORTA NORD DE VALENCIA El Tos Pelat, detail de la planta. EL POBIAT IBER D'EL TOS PELAT (MONCADA-BETERA]. UN OPPIDUM EDETA EN L'HORTA NORD DE VALENCIA Departament 11. Casa 2 Es Iracta d'una altra vivenda complexa adossada a la Muralla 1 i situada al SE de I'anomenada com a Casa 1, amb la qual comparteix una llarga paret mit- gera des de la muralla a la facana de Carrer 1. Fins ara sols s'hi han excavat completament 3 departaments o habitacions, els 2, 4 i 6. Ago fa que I'organitzacio espacial i la distribucio interior estiga per determinar. El Departament 6 te forma rectangular i es disposa paral lel a la facana. Te acces des de I'Oest a traves d'un llindar que possiblement done a un altre departa- ment que comunique amb I'exterior. Ocupa un total de 27 m2. Com a caracteristica principal destaca la seua morfologia, ja que es una estanca molt allargada, de 3,3 m d'ample per 9 m de llarg, molt diferent a la resta dels excavats fins al moment. Te un altre llindar al nord- oest que el comunicaria amb les dependencies excava- des en campanyes anteriors. A hnterior trobem dues estructures fetes mitjancant la tecnica de la maconeria (pedres travades amb fang). En primer Hoc, el banc allargat que veiem al departament contigu (Departament 5) continua dins d'esta habitacio al raco E. El mur mitger que separa els departaments 5 i 6 cavalca sobre el banc. En segon Hoc, altra estructura de morfologia rectangular d'1,5 m de longitud por 0'74 m d'ampldria i O'lO m d'alcada, formada per pedres planes travades amb terra. Esta estructura apa- reix just davant d'una possible cisterna (encara en pro- ces d'excavacio). Quant a la seua funcionalitat, no s'han trobat evi- dences dares d'algun tipus d'us. No descartem que es tracte d'un altre pati a eel obert. Finalment, cal comen- tar que son escasses les restes de materials ceramics o de fauna recuperades. Des del punt de vista de la sequencia estratigrdfica el departament en questio es interessant, ja que a ras de terra son visibles evidencies d'una fase constructive anterior caracteritzada per un mur de toves i una liar. El Departament 4 es rectangular i s'orienta paral-lel a la mitgera i per tant perpendicularment a I'anterior, al qual s'adossa pel NO. El llindar de comunicacio amb la resta d'habitacions que encara estan per excavar es localitza en I'extrem SO. Paral-lel a la mitgera, pero separat d'esta 0'30 m, s'hi conserven restes d'un mur que podria ser d'una fase constructive anterior i que durant la segona fase de I'oppidum podria haver servit com a banc corregut. Del material moble recuperat des- taquen els fragments de cerdmica dtica de verms negre i les abundants restes de fauna. :c 8 J So © Q ^ ® El Departament 2, te forma quadrangular i esta ados- sat a I'antiga muralla. El seu costat NE esta delimitat per la paret mitgera entre les cases 1 i 2. Com veiem al Departament 4, el llindar o porta es localitza en I'extrem SE. Altres elements constructius destacables que permeten intuir la seua funcionalitat com a magatzem o rebost es un banc allargat que, a diferencia del que veiem en el depar- tament 1 adossat a la muralla, act s'adossa a la paret mit- gera; el segon element es una mena de taula o banc cir- cular construTt al mig de I'habitacio, que podriem interpre- ter com la base d'un moli. Carrer 1 El Carrer 1 te 3 m d'ample i fins ara hem aconse- guit excavar mes de 20 m de longitud, amb un lleuger desnivell NE-SO, el mateix de I'orientacio del carrer. En I'actualitat aflora la roca en bona part de la superflcie excavada, encara que s'hi observen diferents rebles antropics abocats per salvar els desnivells naturals, for- mats per terra amb abundant pedregall menut. Sobre esta superflcie hem aconseguit identificar restes d'un nivell d'ocupacio molt subtil format per una capa de cendres amb restes de fauna, fragments menuts de cerdmica i restes de calc o algeps. Altre detail interes- sant es la presencia de carrilades. En I'extrem SO del tram de carrer excavat s'ha pogut apreciar la linia de facana d'una casa edificada front a la Casa 2. Esta linia esta constituTda per un mur de maconeria amb orientacio NE-SO del qual es con- serva part del socol de pedres. Sequencia estratigrdfica A partir de les restes arqueologiques documentades s'ha estructurat una sequencia estratigrdfica provisional: De forma resumida podem dir que els nivells d'ocu- pacio documentats al llarg de les cine campanyes efec- tuades son provisionalment tres, que denominem: Tos Pelat I, documentat molt puntualment en la primera cam- panya sota I'antiga muralla; Tos Pelat II, situat cronolo- gicament entre el moment final del segle VI a.C. i finals del segle V a.C, i que es correspon amb la construc- cio de la Muralla 1, Torres 1 i 2 i algunes estructures a I'interior del poblat; i Tos Pelat III, entre el final del segle V a.C. i la primera meitat del segle IV a.C. Este darrer moment es el que proporciona la visio arquitectonica actual: Muralla 2 i habitat. Durant el proces d'excavacio hem observat en alguns departaments indicis d'una fase constructiva anterior (TP II o TP I). Algunes de les estructures de la fase o fases antigues perduren fins el final, seccionades o cobertes; altres es possible que desaparegueren com- pletament. Despres de la primera campanya hem pogut observar canvis en les estructures d'habitat que demos- tren el dinamisme dels seus ocupants. Sabem com era El Tds Pelat al final de la seua vida, pero a penes hem albirat com era al principi. Cultura material Malgrat que el poblat sembla que es cremat i aban- donat i que els seus habitants, en eixe moment o poc despres, s'emporten els materials ceramics i metal-lies que els eren utils, les cine campanyes han proporcionat un reduTt pero interessant corpus de materials que enca- ra esta en inventari i estudi. La gran majoria del material moble correspon al moment final de I'assentament, es a dir, primer quart del segle IV aC. Tot i que tambe hi apareixen d'altres molt mes antics. CERAMICA D'lMPORTAOO Les prospeccions, la revisio d'antics materials guar- dats als museus i les excavacions han permes disposar d'un conjunt de productes ceramics importats que deno- ten una intensa activitat comercial o d'intercanvi amb feniciopunics i grecs (s. VII-IV aC). Cerdmica fenici-punica Les importacions fenici-puniques documentades no son nombroses pero si que son importants des del punt de vista cronologic. De I'ambit fenici coneixiem alguns fragments d'dmfora apareguts a les campanyes 2002 i 2004 probablement del tipus R-l. Son fragments de cos que es caracteritzen pel tacte rugos i abundant des- greixant, en el qual destaca la presencia d'esquist. La cronologia que proporcionen estos envasos se situa grosso modo en el segle VI i podria estar marcant I'ini- ci del poblat iber. Al moment final de I'assentament corresponen altres fragments d'dmfores puniques tipus PE-14/Ram6n 8.1.1.1. Per la caracteristica de les pastes podem dir que procedeixen, sense dubte, d'Eivissa i del cercle de I'Estret. Estes dmfores es produeixen en la primera mei- tat del segle IV aC. Cera mica grega Pel que fa a les produccions gregues trobades al Tds Pelat fins ara, I'inventari de materials fet al llarg de les cine campanyes efectuades, ens a permes seguir constatant la presencia de cerdmiques dtiques. S'hi han documentat prdcticament totes les produccions dtiques: de la serie de figures negres (copa d'ulls), de figures rages (copes, cra- ters de campana i de columnes, lekanis, etc.), i de vernis negre: lldnties, lekythos, dmfores, skyphos, etc. EL POBLAT IBER D'EL TOS PELAT (MONCADA-BETERA). UN OPPIDUM EDETA EN L'HORTA NORD DE VALENCIA Ceramica iberica bicroma. 21 La gran varietat de formes i I'ampli pardmetre cro- nologic (quasi 200 anys) de la mostra de ceramica d'importacio que s'estd estudiant en els darrers anys ens obliga a insistir en posar en relleu I'activitat comer- cial o d'infercanvi enfre els navegants punics i grecs i els ibers de la costa. CERAMICA IBERICA La ceramica recuperada fins ara es escassa quant a la varietat formal, es troba, pero, en la linia de les formes antigues. Entre la classe A hi ha un grup majori- tari de coccio oxidant i decoracio pintada, en alguns casos amb bicromia, i motius geometries, propis dels segles V-IV aC, es a dir: cercles concentrics, segments, rombes i fines Imies horitzontals. A mes hi ha un conjunt gens menyspreable de ceramica fina amb coccio reductora i a penes sense decoracio. Si be la varietat formal es escassa, hi son present quasi tots el grups funcionals. Entre els tipus mes docu- mentors tenim: dmfores, tenalles, tenalletes i morters; la vaixella de taula estd representada per algun plat i copes d'imitacio. La ceramica de cuina o de classe B hi es present amb un nombre limitat de formes. El tipus millor documentat es I'olla de grandaria mitjana amb vora reforcada per I'exterior amb un baqueto o esco- cia, un tipus de vora prou caracteristic del Tds Pelat. Les bases son planes o concaves. Les tapadores tarn be hi son presents, pero incompletes. Altres objectes cera- mics ben representats son les fussaioles i, sobre tot, els pondera. Estos son troncopiramidals, ben cuits, i en molts casos presenten decoracio, que pot ser impresa feta amb una corda sobre la pasta molla o amb les dues cares majors amb forats impresos. ALTRES MATERIALS Pel que fa a altres restes, crida relativament I'aten- cio I'escassedat de materials que no siguen els cera- mics, encara que no hi son absents els metal-lies. S'hi han trobat diverses fibules anulars de bronze, un plom escrit (pendent de restauracio i estudij, un objecte d'as- ta, i fins i tot pintura mural. Es especialment sorprenent la quasi total absencia d'objectes de ferro, tan abun- dants en altres poblats de semblant cronologia com ara La Bastida de les Alcusses (Moixent). Esta es una de les raons, entre altres, que ens du a pensar que els habi- tants del 76s Pelat s'endugueren els objectes de valor o el Hoc va patir un saqueig. Les mostres biologiques, arreplegades durant el pro- ces d'excavacio de forma sistematica, estan aporfant informacio de gran interes per a la reconstruccio del recursos economics i del paisatge. Els estudis de la fauna, per exemple, ens parlen d'especies domestiques molt variades, com ara cavall, bou, ovella, cabra, etc. La carpologia ha proporcionat llavors de cereals i de raTm. L'antracologia compta, ara per ara, amb poques mostres com per a aportar una bona reconstruccio del paisatge. Per altra banda, hem de fer constar la docu- mentacio de restes de peix i moUuscos, restes que es troben en proces d'identificacio i estudi. En definitiva, abundants dades que permeten parlar d'una societat complexa amb una base economica de recursos agricoles i ramaders, que inclouen la pesca. Les activitats artesanals encara no estan documentades, pero en canvi sabem que el Tds Pelat tingue un impor- tant paper en el comerc mediterrani, com a receptor directe de productes o com intermediari entre ports de mar -com per exemple el Grau Veil o port 6'Arse- Saguntum- i I'interior. ™ Bibliografia: | a CAVANILLES A. J. (1795): Observaciones sobre la his- ^ o for/a natural, goegrafia, agricultura, poblacion y ^ c frutos del Reyno de Valencia. Libro Segundo. 8 4 Madrid. GOMEZ SERRANO, N. P. (1924): Montcada, veu en Provincia de Valencia de Jose Martinez Aloy dins de Geografia del Reino de Valencia dir. per Carreras Candi. Barcelona. VILANOVA i PIERA, J. (1893): Memoria geognostica- agricola y protohistorica de Valencia. Madrid.